miércoles, 2 de marzo de 2011

Festes de Moros i Cristians

Es celebren de l'1 al 4 de Setembre en honor a la patrona de Castalla, la Verge de la Soledad, són les festes més importants per història, tradició. La seva participació supera les 2.000 persones agrupades en 7 comparses; 4 comparses cristianes: Mariners, Maseros, Pirates i Cristians i 3 comparses mores: Moros Grocs, Moros Vells, i Moros Mudèjars. Com a preludi a les festes en la nit del 31 d'agost es celebra la tradicional Olleta en cada comparsa i posteriorment tots els comparsistas surten a desfilar amb les seves respectives bandes de música.


La Fira San Isidre

La Fira san Isidre va ser creada en l'any 1992, amb intenció despondre els automòbils i maquinaries agrícoles, però hui en dia es una de les fires més destacada a nivell comarcal.



 Una part molt important es la Fira medieval, que hui en dia te un èxit impressionat.

viernes, 11 de febrero de 2011

Cultura

Deixant una mica de costat els jocs tradicionals, em centre ara en els balls tradicional.

Tan sols vull que observeu uns vídeos del balls tradicionals de fa uns quantes èpoques, però que avui en dia encara son ballats per grups de gent que vol mantindré la nostra cultura i els nostres avantpassats.

El primer vídeo es la Jota el castellut
 

Un altre ball a destacar es el Fandango de Castalla:












La Jota de Tibi

jueves, 10 de febrero de 2011

Jocs populars de la Comunitat Valenciana

En aquest apartat m'agradaria destacar els jocs més destacats:

- La "trompa"

Per poder jugar a la "trompa" és necessari un cordo gruixut, desfilat d'una banda i per l'altre costat un nuc amb una moneda (normalment de 5 duros).
Per poder jugar a la "trompa" és necessari un cordo gruixut, desfilat d'una banda i per l'altre costat un nuc amb una moneda (normalment de 5 duros).
Per poder tirar-la cal agafar per la part desfilat perquè no rellisqui, embolicar "la trompa" des del bec fins al cap damunt. Una vegada realitzat això, cal intentar ballar-la, que es fa agarrant el bec amb el polze, i per la part més grossa amb els dits índex i mitjà. Una vegada això, s'arrenca d'una tirada el cordill, donant-li velocitat de gir.


-  La "corda"
Es juga amb una corda. Dos jugadors l'agarren, un per cada extrem, per donar voltes a la corda. Els altres es col·loquen en fila per anar passant a saltar sense perdre torn, una vegada que comença a saltar el primer. Si un no salta quan li toca, o ensopega amb la corda, es per al joc i aquesta passa a "lligar-la-hi", o el que és el mateix, a "donar a la corda". Mentre que un salta, els altres canten una cançó i segons com sigui aquesta, es dóna a la corda a un ritme diferent. En el joc de la corda existeixen moltes variants, gairebé sempre acompanyada d'una cançó determinada.

                                         -  El "mocador"
          Qui subjecta el mocador diu un nombre, i surten un de cada equip amb el nombre corresponent. Davant el mocador es detenen procurant agafar el sense passar la línia i portar-se el mocador al seu camp sense ser tocat pel jugador contrari. Així es continuarà fins que un equip quedi sense jugadors. Quan un equip ha perdut diversos jugadors es fa un ajust de nombres, en l'equip que té menys jugadors un jugador pot tenir diversos nombres.

miércoles, 9 de febrero de 2011

LA CULTURA I ELS JOCS TRADICIONALS

Entenem per jocs tradicionals aquells  jocs infantils clàssics o tradicionals, que es realitzen sense l'ajuda de joguines tecnològicament complexes, sinó amb el propi cos o amb recursos fàcilment disponibles en la naturalesa o entre objectes casolans.